El que es va llegir

JÚLIA TALARN – Ahir el món del periodisme va viure un fet insòlit. I és que no passa cada dia que les peces d’informació esdevinguin autorreferencials. Aquest ha estat el cas de la crònica Això és el que va passar on Mayka Navarro, periodista de successos del diari El Periódico fa un relat del que va succeir el dia18 de febrer. La seva narració dels fets comença de forma quasi novel·lada, tal com si es tractés de la Crònica d’una mort anunciada, i acaba amb un J’accuse….! a la catalana assenyalant, tot i que sense desvelar noms ni cognoms, als mitjans de comunicació que no han fet l’esforç de corroborar la informació.

1362990815440

-Manel Prat, Director dels Mossos d’Esquadra

La periodista s’ha vist obligada a fer aquesta crònica després que es publiqués a La Vanguardia  un informe policial anònim en el que apuntava a una possible trobada entre l’actual director dels Mossos amb el director de l’agència de detectius Método 3 poques hores abans de la detenció d’aquest últim. Aquest informe policial ha portat una llarga cua i  és que la líder del Partit Popular català ha demanat la dimissió de Manel Prat per haver intervingut en el cas de les escoltes. Segons la parlamentaria, el cap dels Mossos s’hauria reunit dins el seu cotxe oficial amb una periodista que hauria entrevistat al director de l’agència de detectius abans de la seva detenció.

El que és interessant de tot plegat és que la crònica de la periodista de successos deixa en evidència la poca investigació que els mitjans de comunicació fan de tot plegat i constata la falta de comprovació de les fonts d’informació.  A la crònica de Navarro hi apareix el nom d’un treballador del diari el País. Segons la periodista de successos, el fotògraf d’El País Joan Sánchez la va veure entrar al cotxe oficial del director dels Mossos. Tot i això, a la notícia que fa El País sobre aquestes informacions citen l’informe policial anònim publicat pel diari La Vanguardia quan podrien haver fet ús dels seus contactes ja que un dels seus treballadors va ser testimoni dels fets.

Com exposa Navarro , els periodistes mai revelen les seves fonts i menys si es tracta d’informacions policials. És per aquest motiu que tant el País, com el Periódico com la Vanguardia estan plens de “fonts properes al cas” o “fonts expertes en aquest àmbit”. Una de les feines dels periodistes, però, és llegir entre línies i buscar quins objectius cerquen els mitjans fent ressò d’informes anònims o no desvelant les seves fonts. L’informe policial anònim realitzat per la Policia Nacional i publicat a la Vanguardia posa més llenya al foc a la polèmica entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional i aviva la disputa sobre quin cos policial ha de portar la investigació d’aquest cas d’espionatge. Si això no és el que va passar, si que és, almenys, el que es va llegir.